Tot torna a començar - Mishima

Quan d’un cel blau del nord somriguin

Núvols blancs i bufi el vent

I els teus pulmons s’inflin com veles

I el sol t’escupi raigs al front

Quan els pit-rojos i les caderneres

Els gaigs, les garces i els mussols

Refilin a l’uníson una melodia

Que tens al cor, potser comencis

A sospitar

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)

Quan recuperis tots els fragments

D’aquest naufragi que és la memòria

D’aquests parracs ja no en direm corbates

D’aquesta espelma ja no en direm llum

Quan de la fosca nit salvatge

L’udol dels llops, convocant la lluna

Recorri en calfreds els petits cossos

Dels vostres fills, és que tot

Torna a començar

O potser tu mai has tingut un amic imaginari

O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda

O potser tu mai t’has sentit fill d’un pare desconegut