Qui més estima - Mishima

Miro les estrelles embadalit però també entenc

Que jo si fos per elles em podria estar podrint a l’infern

En canvi aquí a la terra la indiferència no és el principal

Que hem de témer dels homes, de les dones i dels animals

Com ens sentiríem si cremessin els astres

Amb una passió no corresposta per nosaltres?

Si no pot haver-hi igual estima

Si no podem sentir el mateix amor

Deixeu que sigui jo qui més estima

Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos

Tan admirador com crec que sóc

D’estrelles a qui sé que interesso ben poc

Tampoc, ara que les veig, podria dir

Que n’hagi enyorat alguna des d’aquest matí

Com ens sentiríem si cremessin els astres

Amb una passió no corresposta per nosaltres?

Si no pot haver-hi igual estima

Si no podem sentir el mateix amor

Deixeu que sigui jo qui més estima

Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos

Si totes haguessin de desaparèixer o de morir

Hauria d’aprendre a mirar cap a un cel buit

I veure en l’absoluta foscor quelcom gloriós

Tot i que això em costaria una mica més d’un dia o dos