El Tren del Temps - Txarango

Les últimes pàgines d’un llibre

Sentir la pluja sobre la pell

I veure com desperta el dia

Fer-te l’amor després de tant de temps

Del mig de la runa arrencar l’alegria

Sentir que portem a dins els Déus

I contra el mur morir-nos de riure

Ser iguals vol dir ser igual de diferents

I plou allà on ens falta l’aigua

I algú que està en guerra fa la pau

I a poc a poc el món es para

I la vida comença a ballar

Ja sé que ens trencarem

Que ens caurà a terra el món

Ja sé que plorarem

I que podem perdre-ho tot

Per sempre no hi ha res

I el tren del temps no frena

Tinc un desig només:

Que tot valgui la pena

Cantar cançons a la lluna plena

Sentir la terra amb el pas descalç

Riure de nou de la broma de sempre

Quan no l’esperis fer-te un regal

Viure l’estiu sota l’aigua clara

Ballar borratxos la nostra cançó

I dir-t'ho tot amb una abraçada

Si alguna cosa pot dir-t'ho tot

I plou allà on ens falta l’aigua

I algú que està en guerra fa la pau

I a poc a poc el món es para

I la vida comença a ballar

Ja sé que ens trencarem

Que ens caurà a terra el món

Ja sé que plorarem

I que podem perdre-ho tot

Per sempre no hi ha res

I el tren del temps no frena

Tinc un desig només:

Que tot valgui la pena

Desperta sota les ales del capvespre

Camina amb mi un petit trosset del teu camí

Deixa’t vèncer per la pulsió que sents empènyer

Dins del teu pit, que vol alliberar-se i crida per sortir