No hi ha demà - Obrint Pas

Camí del front, hivern del 39:

Avui t’escric callat potser per darrer cop

He caigut pres de la nit i l’enyor

Entre camins gelats, de neu i companys morts

Fa tant de fred que no puc ni pensar

Se’m trenquen les paraules als papers mullats

Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs

I espere que recordes el que vam parlar…

Plore de ràbia i l’aprete amb les mans

I dic les paraules que em vas ensenyar…

No hi ha demà

Si no és amb tu

No hi ha demà

No hi ha demà

Si no el fem junts

No hi ha demà

Camí a la mort, hivern del 39:

Avui t’escric callat potser per darrer cop

He caigut pres fugint de l'últim front

Entre camins gelats, de neu i companys morts

Fa tant de fred que no puc ni pensar

Se’m trenquen les imatges als meus ulls cansats

Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs

I espere que recordes el que vam parlar…

Plore de ràbia i l’aprete amb les mans

I dic les paraules que em vas ensenyar…

No hi ha demà

Si no és amb tu

No hi ha demà

No hi ha demà

Si no el fem junts

No hi ha demà