Temptacions de Collserola - Manel

Al cim reposa i els ulls li corren com feres per la vall

El cel s’encalla, l’alba, esverada, no sap què fer

Quan canten els galls

L’anem a trobar, l’anem a trobar

I demanem «on t’amagues, on?»

Que hi ha límits que no creuarem seguint les lleis d’aquest món!

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola

Li explicareu, si el veieu, que fa que el busco més de tres hores?

He regirat Sant Feliu, me’n vaig a la carretera d’Horta

Vaig repassant pel camí les línies generals de la meva proposta

Els boscos s’omplen de boques tortes, de bèsties sense sort

Ell les bressola i elles s’adormen en la gran pau

D’un pit sense cor

L’anem a trobar, l’anem a trobar

I demanem «on t’amagues, on?»

Que hi ha límits que no creuarem seguint les lleis d’aquest món!

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola

Li explicareu, si el veieu, que fa que el busco més de quatre hores?

He saquejat el Papiol, m’he arrossegat fins al Puig d’Olorda

Vaig repassant pel camí les línies generals de la meva proposta

Ja se’ns veu tan petits

Només som la remor

De vells orgulls ferits

De mans suades i de por

Assumim els perills

N’aguantem els embats

I avancem pels camins

De les guineus i dels senglars

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola

Pentinaré el terreny, faré un bon glop a la cantimplora

De Valldoreix a Sant Just, de la Floresta a la Bonanova

Només és qüestió de temps per repassar els detalls de la meva proposta