Janoneva - La Pegatina, Eloi Gómez

Quan penso en ara penso en tu

Quan penso en el futur penso en què penses tu

Quan dic encara no és per tu

Sona la flauta, és perquè penso en què penses tu

Ja no neva a casa meva, s’ha escalfat l’habitació

Si volíem trencar vidres no ens podien dir que no

Incongruent, malalt i absurd

De barricades sense llum

Retiro y tiro sempre allò que escric

Perquè se’m van ballant els dits

Ja no neva a casa meva…

Tinc un circ on em creixen els nans

I perill amb un bolígraf a les mans

Cada vers te el seu pes

Contraraparumbejat

Tenim dret a un estat

Vull estar tot morat

Cadascú es llepa la seva ferida

I per posar passió he trobat l’habilitat

D’esvair la veritat

Sense dir cap mentida

I enviar-te a la merda

Dient… torna aviat!

El Lluc sap…

I no dirà pas que no

D’ironia i melodia

Al peu del canó

Si algun he esborrat

Pensant en que t’agradés

La pegata i els in*digna

La lliçó em ven aprés

I potser no serem els raperos del mes

Ja t’ho dic jo que no

Que no què?

Que no res

Això es paper mullat

Amb benzina

Trencant vidres calant foc

In*digna i la pegatina

El meu coixí ja no se’n recorda de mi…