Helena - Joan Manuel Serrat

Fa dies que

Abocat al balcó

He perdut el jornal

Xerrant amb un pardal

Més avorrit que jo

O mirant com

S’esfulla un alzinar

Olorant romaní

Com tornen a florir

I es tornen a esfullar

Fa dies que no sé quants dies fa

Fa dies que m’estic dient… demà

I espero…

I espero…

Vivint amb res

Treballant per no res

I un dia com si res

Morir-me de no res

Adéu-siau.

Mercès

Al fons d’un bar

Fotent-me un perfumat

Per escalfar-me el cor

Mentre arriba la mort

A jugar al subhastat

Fa dies que no sé quants dies fa

Fa dies que m’estic dient… demà

I espero…

I espero…

I espero…

Abocat al balcó

Espero

Despullant l’horitzó

Espero

Espero per Nadal (Espero pel meu goig)

I per la Magdalena (i per la meva pena)

Pel dia i per la nit

Que torni Helena

Que torni Helena

I és que quan passa pel meu carrer

Fins el geranis li acluquen l’ull

L’aire es fa tebi amb el seu alè

I les llambordes miren amunt

Sa pell morena

Quan passa Helena…

Quan ella mira saps que la font

Quan ella vol, la dóna

Quan ella plora, saps què és el dol

Quan ella calla, tot jo tremolo

Quan ella estima, l’amor pren vol

I entre teulades es gronxa el sol

I els passerells dels fils de la llum

Miren gelosos com riu i es mou

Color d’espera llarga i perfum

De lluna plena

La meva Helena

La meva Helena…

Però…

Fa dies que

L’estar dret em fa mal

El reuma em trenca els dits

I ha fugit el darrer pardal