L'hivern Per a Les Muses - Foscor

S’obren portes, es trenquen vides enlacades

Senten por d’esser estimades

Ombres sense, aquella negra flama d'ànsia

Que vers el temps es torna gràcia

El pes del fum recau en mi…

Al llarg de tardes buides on les fulles xiuxiuejen

El seu cos nu d’aspre sentir…

És musa per la rauxa, un fred roent que el seny rebaixa

I son…

Buida’t jove, pren la corba dolca

Pren-me tendre, fruir el dolor no és massa

Xiscla, gemega, la carn si és freda

Mostra la resta, és l’hivern que el goig reclama

Forcant l’esclat de joia

És la forma de mirar-me que em gela

Sencera la musa em cerca

Blancs paissatges que dominen el sexe

Quan s’esboca la mort