Gent Gran - Els Pets

Asseguda al costat d’un llit estrany ella es mira

D’una capsa cansada de guardar fotografies

Les mirades d’uns nens que riuen, ben aferrats

A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar

Cap al tard quan baix van arribant les visites

Ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues

El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;

La petita amb tanta canalla no té temps

Gent gran

Procura no fer nosa

Tirant amb poca cosa

Els reis els portaran per Nadal

Reuma i soledat com cada any

Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatilles

Pensa que necessita més petons i menys pastilles

En veu alta recorda coses i parla amb ell

Que l’escolta des de la vall del riu vermell

Gent gran

Procura no fer nosa

Tirant amb poca cosa

Els reis els portaran per Nadal

Reuma i soledat com cada any